NOTÍCIES

El 31 de desembre de 2021 s’ha publicat al DOGC la Llei 2/2021 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, on el seu art. 83 estableix nombroses modificacions al Decret Legislatiu 1/2020, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya: 

S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’art. 9 bis TRLUC a més d’afegir un paràgraf a l’apartat 3 del mateix article que permet que en les actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà a les quals es refereix la D.A. 5ª TRLUC, el planejament urbanístic derivat pugui autoritzar cossos edificats adossats a les edificacions existents, sense que això computi a efectes de considerar un eventual increment de sostre ni d’ocupació de la parcel·la però amb la condició de que l’objectiu d’aquests sigui <<reduir la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l’edifici o millores de l’habitabilitat>>. Aquesta modificació permetrà facilitar la instal·lació d’elements fotovoltaics o anàlegs en el context d’actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà.
 

S’afegeix un nou apartat a l’art. 34 (l’article que regula amb caràcter general els sistemes urbanístics) pel tal d’establir els supòsits -quatre nous supòsits taxats- en què es podrien implantar infraestructures relatives als sistemes urbanístics sense que el planejament no estableixi una reserva prèvia. Malgrat això, la norma general és que les infraestructures relatives als sistemes urbanístics s’implantin als terrenys que el planejament urbanístic reservi a aquesta destinació.
 

Modificacions en Sòl no urbanitzable (SNU):

En primer lloc, es flexibilitza el règim de les construccions en sòl no urbanitzable (masies, cases rurals i construccions rurals en general) incloent-hi dos nous usos (d’habitatge quan es tracti de masies o cases rurals i d’habitatge amb activitat econòmica d’ús turístic en masies o cases rurals). Amb aquesta modificació es busca incentivar poder tenir usos compartits (d’habitatge més una activitat econòmica) en una mateixa construcció en sòl no urbanitzable. També s’elimina el requisit relatiu al catàleg quan es busca destinar la construcció per establiment hoteler i els límits que s’establien a la reconstrucció i rehabilitació per destinar-les a l’ús habitatge familiar pel que fa a les construccions previstes a l’art. 47.3 b) i c). Per últim, el nou apartat 3 ter de l’article 47 permet reutilitzar les construccions per destinar-les a altres usos sempre que es fomenti la preservació i conservació.

Per un altre banda, s’afegeix un nou apartat (el 6 bis) a l’art. 47 TRLUC que estableix una presumpció (prevista només per municipis rurals sense nucli de població o amb població inferior als 2.000 habitants) de que les noves construccions o la reutilització de les existents per destinar-les a l’ús d’habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació agrària quan el promotor de les obres sigui un descendent de la persona titular d’una explotació rústica familiar situada al municipi i treballi en l’explotació o n’obtingui rendiments). Malgrat això, aquesta presumpció/associació es limita per a la implantació d’un únic habitatge.

També es modifica l’art. 49 TRLUC per preveure que el procediment per l’aprovació de determinats projectes de noves activitats no només es pugui donar en el context de projectes de noves construccions sinó també de <<reutilització de les existents>>.

L’art. 49.2 (projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica que per la seva importància s’han de sotmetre a informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui) es modifica en el sentit de substituir la referència abstracta a <<que superin els llindars que estableixin el planejament territorial i urbanístic>> per concretar que aquests projectes es sotmetran a informe de la comissió si <<superen una ocupació en planta de 5.000 m2 o l’alçada de 12 m>>.

Per últim, pel que fa al règim del sòl no urbanitzable, s’afegeix un nou article, el 50 bis, que regula les obres i divisió horitzontal admeses en la reconstrucció i la rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable.  Bàsicament, aquest article permet les obres d’intervenció sobre les construccions en sòl no urbanitzable que siguin necessàries per destinar-les a l’ús admès. Aquestes obres tindran dos límits: a) han de respectar el volum edificat preexistent; b) han de respectar la composició volumètrica original prèviament determinats. Malgrat aquests límits es pot permetre obres de substitució parcial o augment de volum edificat sota tres condicions (necessàries per destinar a ús admès, que contribueixi a millorar condicions de preservació i guardar degudes proporcions amb el volum original). A part, el nou article 50 bis permet la divisió horitzontal de les construccions en sòl no urbanitzable sempre que no s’alterin les característiques originals però prohibint aquesta en les parts de les edificacions destinades a l’ús hoteler.
 

Es modifica l’apartat 6 de l’article 53, establint un nou règim pel que fa a la possibilitat d’ocupació temporal d’aquells terrenys de titularitat pública destinats a sistemes urbanístics. Es podran ocupar temporalment per a altres usos públics o privats però només mitjançant instal·lacions desmuntables o mòbils i sempre que es vulgui desenvolupar activitats d’interès social o fer factible l’execució d’obres. També es fixa un límit temporal pel que fa a la l’ocupació temporal per sistemes de serveis.
 

Un altre modificació important que fa la Llei 2/2021 és afegir un apartat, el 5, a l’art. 72 del TRLUC amb l’objectiu de regular l’execució de les obres per fases en els projectes d’urbanització.
 

Una de les novetats més importants és l’addició d’un nou apartat, el 4, a l’art. 83 que el que fa és reconèixer per primer cop  la iniciativa que poden tenir els privats (persones físiques o jurídiques) en la formulació dels plans directors urbanístics a què fa referència l’art. 56.1 lletra g).

Aquestes propostes per a la formulació d’un PDU hauran d’anar acompanyades d’una sèrie de documentació i serà una iniciativa limitada doncs serà la Comissió de Territori de Catalunya (previ informe preceptiu dels ajuntaments o l’AMB) qui decidirà assumir o no la iniciativa en la formulació del pla; si l’assumeix, ha de determinar a qui correspon l’elaboració.
 

Es modifiquen els apartats 4 i 5 i afegeixen dos nous apartats, el 4 bis i el 4 ter, a l’article 108 TRLUC establint un règim més permissiu tant pel que fa a les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme com pel que fa als usos preexistents a un nou planejament que estableix un règim d’usos no conforme a aquest.

“4. Les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d’un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d’ordenació, se subjecten al règim següent, sempre que no estiguin situades en espais naturals protegits, en què no es poden autoritzar aquestes actuacions: 

a) S’hi han d’autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, incloses les de gran rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no les limiti d’acord amb el que estableix la lletra c. 

b) S’hi han d’autoritzar els usos i les activitats que siguin conformes amb el nou planejament.

c) En tots els casos, els plans urbanístics regulen en quins supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres d’ocupació i profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits, les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l’autorització de les obres de gran rehabilitació a l’adequació de l’edifici a la totalitat o algunes de les determinacions del planejament. 

c bis) S’hi han d’autoritzar les obres d’increment del volum o del sostre construït d’acord amb els nous paràmetres reguladors del planejament urbanístic, sempre que no comportin un major grau de disconformitat. 

d) S’hi han d’autoritzar els increments d’habitatges o establiments sempre d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o nombre màxim d’habitatges o d’establiments aplicables als edificis disconformes

4 bis. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació o que tenen un volum disconforme també s’hi han d’autoritzar les obres necessàries per a enretirar elements perillosos per a la salut pública i substituir-los per altres de condicions funcionals similars. Amb relació a les construccions i instal·lacions fora d’ordenació, les obres que s’hi autoritzin no comporten augment del valor ni en el cas d’expropiació ni en el cas de reparcel·lació.

4 ter. Si la construcció està fora d’ordenació perquè està afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d’actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l’apartat 4.”

Es modifica l’art. 125 TRLUC establint un nou règim d’usos i obres provisionals a partir de l’inici de l’expedient de reparcel·lació. També la possibilitat de realitzar obres d’intervenció però amb caràcter limitat.
 

Per últim, es modifica  l’apartat 2 de l’article 188 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (bàsicament, es modifica el règim de silenci positiu, s’estableix un règim de silenci positiu llevat d’una sèrie d’actuacions on no hi ha aquest presumpció).

Denuncian un nuevo vertido de fibrocemento en la Sierra de Córdoba

Ecologistas en Acción localiza las piezas contaminantes en la finca Nuestra Señora del Carmen.

Ecologistas en Acción ha denunciado tanto ante la Gerencia Municipal de Urbanismo del Ayuntamiento como ante la Delegación de Desarrollo Sostenible de la Junta de Andalucía la aparición de nuevas planchas de residuos de fibrocemento abandonadas en el corazón de la Sierra de Córdoba, según ha podido comprobar este periódico.

Des de la comissió considererm que el problema dels vertits il-legals és ja habitual al nostre entorn. Creiem, que sigui tramitada amb urgència una llei de desamiantat i que totes les institucions policials rebin formació al respecte.

Alfonso Alba, el Diario, 25 de enero de 2022

Veïns del Poblenou reclamen a l’Ajuntament un informe sobre amiant a l’entorn d’una escola

Demanen al consistori que avaluï l’estat d’una nau on s’estan fent obres.

Veïns del barri del Poblenou de Barcelona han reclamat aquest dimarts a l’Ajuntament un informe tècnic sobre la presència d’amiant en una nau propera a un centre educatiu. Es tracta d’un edifici, situat al número 89 del carrer de Fluvià, a prop de l’Escola Fluvià, on actualment s’estan fent treballs per obrir-hi una instal·lació esportiva. L’Associació de Famílies de l’Escola Fluvià, l’Associació Cultural i Social Bac de Roda, la Comissió de Salut del Poblenou i un grup de veïns han exigit en un comunicat conjunt l’aturada immediata de les obres fins que no es compti amb l’informe tècnic, “neutral i públic”, i se celebri una reunió amb el consistori.

ACN, 25/01/2022

Vecinos del Poblenou denuncian la presencia de amianto cerca de una escuela

amianto

Varias asociaciones, comisiones y algunos vecinos del barrio del Poblenou, en el distrito de Sant Martí, han denunciado la presencia de amianto en una nave ubicada en la calle Fluvià 89, antigua sede de Norma Còmics.

QUERALT UCEDA, La Vanguardia, Barcelona 25/01/2022

Via 15: Retirada d’amiant

Programa dedicat a l’amiant

beteve Via 15, dilluns, 24 de gener del 2022, a les 19.33

Barcelona censará el amianto de la ciudad sin comprometerse a su retirada

La Comisión de Urbanismo aprueba por unanimidad la creación de un censo y un calendario para actuar contra el amianto en edificios públicos

Rubén Pacheco, Metropoli Abierta Barcelona, 18/01/2022

La Generalitat destinará 4,5 millones a retirar el amianto de Badia del Vallès

La intervención se desplegará en prácticamente todos los edificios residenciales del municipio, unos doscientos, construidos en la década de los 70 del siglo pasado.

La Vanguardia. Redacción Barcelona 27/11/2021

El rastro del amianto se extiende más allá del Metro de Madrid y deja 23 muertes profesionales en 2020 en España

UGT informa de que las muertes superaron la veintena en 2020 y reclama, junto con expertos en Salud Pública y colectivos ecologistas, una ley que garantice el fin definitivo del asbesto en España. Por su parte, neumólogos alertan de que la presencia de este material en edificios y los vertidos hacen que el amianto se esté convirtiendo poco a poco en un problema que trasciende al ámbito laboral.

Alejandro Tena. Diario Público. Madrid, 02/02/2021

Condena histórica en Italia por la muerte de más de 2.000 personas por amianto

Un tribunal decreta 16 años de prisión para los responsables de la multinacional Eternit que usó el mineral durante años en ese país

Lucia Magi. El País. Bolonia, 14/02/2012

Actuals conflictes

Es reprenen les obres per retirar l’amiant del Mercat de l’Abaceria.

http://www.graciatelevisio.cat/es-reprenen-les-obres-per-retirar-l-amiant-del-mercat-de-l-abaceria